S’acaba d’obrir ‘inscripció a la segona edició de l’hortanet lan party que es celebrarà a meliana els dies 14 i 15 d’abril de 2007. Paseu-vos per la web (http://www.hortanet.net) per a més informació…

Ens veiem el dia 14.

Escric aquest post, perque encara que la majoria coneixereu el tema del canon que s’aplicava a cd, dvd i aparells electrònics o que pooot ser que hi haja la remota posibilitat de que en algun dia tinguen musica, la qual es suposa que no haurà pagat els drets d’autor.. molta altra gent no coneix la seua existència, o no n’està ben informada.

Tots els cd’s que es compren són per a gravar musica copiada segons el dret a la copia privada (si, el que alguns que no tenen ni idea anomenen igual que a l’activitat d’asaltar vaixells…)

Val, és prou comú aquest fet, no ho neguem, pero qui és una simple associació (com és l’sgae, no és més que una associació) per a establir aquestos preus?… Crec que montaré una associació “sense anim de lucre” per a posar un canon a qualsevol tonteria que se m’ocorrega per a salvar tal o qual colectiu d’artistes.. o no .. és rentable el negoci.. Menut morro que tenen …

El canon el paguem, 25 cèntims d’euro per cd, potser no vos pareix molt, pero 0,25 x bobina de 25 cd’s són 6,25 euros.. :S els dvd paguen 1,4 euros per unitat, que en 25 unitats són 35 euros!! i sí, costen bastant menys de fer, de transportar, de que cada membre de la cadena de comerç se’n duga benefici.. etc..

Pose una imatge treta de la web de www.todoscontraelcanon.es

No sols es pasen amb els cd i dvd, tot disc dur, fotocopiadora, mp3, dvd i fins i tot pantalles de publicitat han de pagar canon… Vergonyós.. a altres països també el paguen, pero unes 5 vegades menys..

Visiteu todoscontraelcanon.es i firmeu, el canon t’afecta!

Via escolar.net he vist un text d’Eduardo Gómez, un ex-representant de la Sgae a Lleó.

“Yo estuve trabajando 14 años para la SGAE y la conozco bien; como músico también soy socio y he trabajado con muchos músicos. En fin, me conozco el percal y sí, a la SGAE la odian casi todos, los socios, los usuarios, los que pagan, sus empleados… Es una estructura bastante tóxica y tiene un clima muy enrarecido, además de una voracidad recaudatoria exagerada, por lo que se ha ganado a pulso su horrible imagen. Creo que el problema es que existe un núcleo pequeñísimo de directores (Teddy Bautista, Ramoncín, Víctor Manuel…) que llevan varias décadas manejando grandes cantidades de dinero y que son los únicos que están contentos con la SGAE, además de los grandes vendedores. La sociedad la componen decenas de miles de socios, pero tienen derecho a voto muy pocos, con lo que es fácil tener todo controlado. Se mueve muchísimo dinero, así que la sombra de la corrupción aparece como en otros sectores; y luego está el problema (tal vez el más grave) de que sean los mismos quienes lo manejen todo desde hace tanto tiempo. Y qué decir de cuando viene (por ejemplo) Víctor Manuel a Rodiezmo y da un concierto multitudinario que no paga derechos de autor… Eso sí, si una ONG o un grupo de estudiantes quiere representar una obra de Lorca, rápidamente tendrá a la SGAE detrás. Y tampoco es raro que envíe a alguien a ‘espiar’ (o grabar) qué canciones toca la orquesta en un banquete de boda”

Pero mentres tant.. reees, el govern segueix fent-los cas en tot.. vinga canon! i vinga campanyes de 2,6 milions de euros en contra la “pirateria”!

Justament ahir es publicà que el judici frikipedia vs Sgae no va molt bé, Aprofite per a comentar-ho..
La sgae és la organització que ens fa pagar per cada cd, per cada disc dur i cada mp3 (en teoria..) per el simple fet de que potser en algun moment de la seua vida útil existeix la remota posibilitat de que enmagatzeme música de la seua. En poques paraules, és com una empresa dirigida per gent que ven molts trosos de plastic en forma de donuts (l’objectiu de la empresa és guanyar diners, pertant si l’objectiu de la sgae es guanyar diners.. es com una empresa no?) en aquesta empresa es suposa que el que fan es gestionar els drets de distribució de la música dels seus socis.. Pero realment es pasen un poc Molt i es veu de llunt que són un poc timadors..

Espere que no em facen el mateix que a la frikipedia sols per expresar la meua opinió…

Segons veig en mysqlperformanceblog.com desde la zona de descarrega del lloc web oficial de mysql no se publicaran mes paquets binaris de la versió Comunity de mysql (recordar que també ofrereixen la version Enterprise amb soport ), el codi continuarà fent-se public.

Por altra part hem de tindre en compte que el codi pot ser compilat per tercers, així, les distribucions linux per exemple, seguiran inloent mysql en el seu format executable.
El problema ve si gastes windows o algun unix raro..

Pots fer varies coses:
- Buscar un tercer que ho publique compilat,
- Compilar-lo nosaltres mateixa, desde aci podeu baixar el codi font

- O si preferiu la versió en desevolupament, la podeu baixar desde aci.

Crec que la finalitat es clarament comercial, volen promocionar la versió Enterprise a costa de llevar part del públic de la Comunity..

Fan bé o mal? Des dels punts de vista de la libertat o des dels Economics?

Publiquen el codi i permetesn que publiquen els binaris així que no incompleixen res..

Contar una part de veritat es pot considerar mentir no? i més si eixa mitja veritat ens ha costat 2,6 milions de euros… que paguem entre tots…
Vinga, espere opinions sobre la versio modificada del anunci del govern contra la pirateria que he fet. L’he fet amb bubbleply, un servei web molt fàcil de fer anar per a afegir text al video..

El drm, Gestió de Drets Digitals, del anglés (Digital Rights Management) és una tècnica que impulsen alguns fabricants i sobretot les grans discogràfiques per a protegir medis multimèdia (video, audio, etc.. )
Aquesta tècnica es basa en 2 parts, software (hi ha reproductors que limiten els arxius que en el drm indica una limitació -windows media, itunes etc.. ) La restricció pot ser del tipus de restringir la capacitat de reproduir un arxiu a n vegades..(per exemple).

A les discogràfiques açò els interesa molt, ja que poden controlar si pots o no copiar la música, el numero de vegades que la pots sentir, si la pots passar a un altre ordinador o dispositiu.. És a dir, que si per exemple tu tens la cançoneta de turno baixada per medis del tipus de tenda en internet (rollo itunes etc..) la baixes amb certes restriccions..

Es té planejat que el drm arribe a plataformes de maquinari, com són reproductors dvd’s o els mateixos procesadors.. (Intel per exemple, crec que ho ficarà… )

I fins i tot he llegit alguna cosa de que es volia prohibir qualsevol aparell reproductor que no incorporara drm.. ! El que s’ha de sentir..

Els ipod per exemple, incorporen DRM.. (seran molt bonics i tot el rollo.. pero incorporen DRM.. )

“If consumers even know there’s a DRM, what it is, and how it works, we’ve already failed” – Executiu de Disney

Deduiu vosaltres mateixos quina és la opinió de la indústria…

Vos avise, ja que la informació fa lliures:
Que diu microsoft d’açò?

Windows Media DRM es una plataforma probada que permite proteger y entregar de forma segura contenido para su reproducción en un PC,…. De microsoft.com

I que dic jo sobre açò? Que és una de les grans mentires, d’aquelles coses que no volem que sapiguem i que en el fons perjudica als consumidors, com el canon dels cd’s de l’sgae (eixa asociació lucrativa que per desgràcia creuen tindre mes raó que la de la pròpia llei) i un llarg etc..

Que podem fer?
A la pàgina Defectivebydesign.org. podeu trobar informació sobre 10 coses que fer..

Jo vos dic una, la de sentit comú..

Informar, la informació és poder, i ja heu vist que opinen els alts càrrecs de les grans empreses de difusió d’açò. Volen desinformar-los. Així que podeu començar a contar-los a tota la gent que cregau que és el drm (al igual que que és el canon de l’sgae, que és la llei de protecció intel·lectual i que és la llei europea de patents de software, de les quals parlaré algun dia, pero de moment no.. ).

A aspectes tècnics no vaig a entrar, ja que normalment escric massa sobre aspectes tècnic i crec que pot arribar a ser bastant aburrit.. si voleu saber més ja sabeu, wikipedia i a buscar

com podeu haver deduit tota aquesta mentalitat capitalista trenca els esquemes de l’ética copyleft (del programari lliure, musica lliure etc..) i en consequència…

Bé, encara no, pero demà dia 1 d’octubre ja ho serà… és a dir que a partir de demà podrem gastar el tipus d’arxiu gif per a imatges com un format lliure més..

Com podeu vore, totes les imatges d’aquesta web gasten png excepte el titol que gasta jpeg.

Ara la pregunta és: que gastar, Png o Gif?

Png comprimeix millor que gif.. encara que hi ha algunes implementacions males (photoshop) que fan que els fitxers png ocupen més..

Tant el Png com el Gif admeten transparència, el gif soles pot 1 canal transparent i png soporta transparència variable

Png no soporta animació, per contra Gif sí, están en desenvolupament formats com el Mng que és la versió “animada” del png

La paleta màxima del gif és de 256 colors (és a dir, color indexat)… per contra el png té posibilitat de color verdader més un canal alfa de transparència. Encara que crec que pot treballar en menys colors si ho indiques

I si tan bò és? quina diferència té amb el jpeg?

Hem de comentar que el jpeg i el png tenen objectius diferents.

El png és un format “sense pèrdua”, és a dir, que al comprimir no perdem qualitat. L’hem de gastar quan tenim imatges amb colors bàsics i poques variacions de color

El Jpeg és un format disenyat per a treballar amb fotografies i en general amb imatges de gran tamany. El Jpeg és un format “amb pèrdua” de forma que al comprimir l’imatge resultat ha variat respecte a l’originat, però amb això es consegueixen relacions de compressió enormes que no es poden aconseguir amb els metodes de compressió “sense pèrdua”.

Més informacio a: http://www.gnu.org/philosophy/gif.html
i a: http://www.freesoftwaremagazine.com/node/1772