Últimament he estat montant un estudi o almenys un intent.

S’ha intentat buscar sempre màxima qualitat/preu i un pressupost ajustat sempre buscant les ofertes clar.

Monitors actius:  Esi near 08 classic

Controlador midi: Yamaha 61 tecles de la sèrie kx

Targeta de só: clon (reimportada per Thomann.de) de la terratec phase 22, la vaig comprar perquè estava d’oferta però ara haguera preferit una externa.

El micro es un sennheiser e822 baratet i els auriculars uns prou normals que ja tenen uns anys.

Falta un preamplificador:estic mirant el Art TubeMP,  però ja voré que faré.

El conjunt esta montat amb cables balancejats i s’han utilitzat connectors xlr (cannon) allí on s’ha pogut.

Si el preferiu gratuït (però haureu d’anar a per ell) twindocs també els distribueix.

El catxarret en qüestió és un SCR3310 de SCM Microsystems.

Al blog de Javi estan publicades en 3 entregues.
De la 1 a la 5
De la 6 a la 10
La 11 i 12

Les dos últimes soles va aconseguir resoldre-les Dani Kachakil, enhorabona, la veritat que eixes dos proves eren d’altre nivell, i tots els que les intentarem quedarem prou lluny de la solució. Fins i tot ha publicat el pdf amb la solució. En el cas de la 11 soles vaig aconseguir traure el fitxer, al no saber que era Truecrypt ahí em vaig quedar , i la 12 no sabia ni per on començar.

De les altres vaig aconseguir resoldre bé la 1,2,3,4,5,7 i 9. Més o menys amb el procediment que s’explica a la solució, però la majoria després d’haver provat bastants formes de resoldre-la que no funcionaven (com l’Edison).

S’ha de dir que ha sigut un concurs interessant, jo era la primer vegada que participava en un i m’ha paregut fascinant aprofundir un poc mes en el mon del xifratge, criptografia i seguretat. Gràcies a Javi i Amine per haver-se’l currat tant .

La part que volia contar, és que els ponents han creat un repte per a posar en pràctica les tècniques d’anàlisi. Mai m’havia proposat participar en un, i la veritat, encara que cada prova que passa és més difícil, una vegada resolta és alguna cosa més que saps i que d’altra forma segurament ja no m’enrrecordaria ni als 10 minuts. Proveu-ho!

Està realment interessant i encara que no sigueu de teleco podeu participar, per a aquells que ho siguen i aconseguisquen la primera posició com a premi hi ha una Arduino Duemilanove, l’última versió d’aquesta coneguda plataforma lliure.

Vos deixe la direcció: http://www.ieee.upv.es/cripto/ on també estan penjades les transparències en pdf.

Per a tots aquells que teniu un mòbil amb wifi i a més sou del politècnic ací teniu l’enllaç pas a pas per a configurar el vostre Nokia. també estan les instruccions per a l’iphone i altres dispositius.

Algun problema també he tingut, m’ha passat que amb la pda (una HP amb wm2003 i 802.11b) per contra, no hi ha hagut forma d’instal·lar els certificats (culpa del windows mobile, com no..) per a eixos casos tenim la possibilitat de connectar-se a la xarxa oberta i establir manualment si a la pda li va bé, una xarxa privada virtual.

I per cert, la nova Intranet  funciona bé amb el navegador que porta el symbian incorporat: Combinació perfecta per a reservar frontó quan s’obri el plaç a les 8 del matí i poder triar la millor hora.

Per donar dades, són la cuarta paraula més buscada a tot el món i en un any han tingut un creixement de quasi el 3000% !!

No fa molt Telefònica va fer campanya amb els famosos nassos verds del seu portal Keteke. I tots aquestos interessos per fer el portal més visitat sols poden ser per una raó, darrere hi ha diners, i no pocs. En un món on la publicitat és la principal font d’ingressos d’algunes de les companyies més grans del món, una xarxa social com tuenti.com permet el que es coneix com Màrqueting viral a gran escala. I açò pot determinar per exemple el gran éxit d’un producte que es llança al mercat.

“O estas en Tuenti o perdiste el Tren” és un reportatge sobre el creixement d’aquesta xarxa social creada per 5 amics ara fa 2 anys.

L’article el podeu llegir a la secció Societat del País de Hui dia 14 de desembre de 2008, de totes formes, aprofite el dret de cita per a copiar-vos un extracte ací:

O estás en Tuenti o perdiste el tren

Todo empezó en una sucia oficina del paseo de la Castellana de Madrid, en la primavera de 2006. Había restos de comida por todas partes, un cuadro de un viejo servidor de IBM de principios de los 80 colgado en la pared y un sofá rojo muy feo.

Tuenti es la segunda palabra más emergente del buscador Google

Todo empezó en una sucia oficina del paseo de la Castellana

Cinco veinteañeros se pasaban allí el día y la noche, enchufados al ordenador, bajando cada dos por tres a la gasolinera para comprar latas de bebidas isotónicas. Eran tres españoles y dos norteamericanos: Félix, Joaquín, Adejemy, Zaryn y Kenny. Una pequeña red de amigos creando el sueño de una gran red de amigos. Kenny, el Messi del equipo, el programador creativo, se quedaba muchas noches a dormir allí, sobre el sofá rojo, con los ojos rojos. Así nació el último fenómeno de Internet en España, un pequeño proyecto que en apenas dos años se ha hecho muy grande y se ha convertido en la red social líder.

Tuenti es una herramienta de comunicación que está causando furor entre colegiales y universitarios. Con ella los jóvenes van agregando amigos con los que comparten mensajes, información y fotografías. Además, se apuntan a los llamados eventos: desde la canonización de Iker Casillas, a la que se fueron sumando usuarios en la noche en que España ganó la Eurocopa, hasta propuestas de movilizaciones contra la homologación de estudios de Bolonia.

Tan sucio era el apartamento en que nació esta red que un día, de la cafetera, empezaron a salir cucarachas. Lo cuenta con una risa de oreja a oreja Zaryn Dentzel, californiano de 25 años, el consejero delegado de Tuenti. Aparece con su sudadera surfera, sus vaqueros anchos caídos y sus correspondientes gayumbos asomando por encima del cinturón. Y se repantinga sobre un impoluto sofá azul de la nueva y moderna oficina, que poco tiene que ver con aquel viejo sillón rojo y con aquellas cucarachas. “Lo más importante es no hacer lo que hacen otros”, dice, “ser muy puro en el pragmatismo”. Los grandes nuevos ejecutivos ya no son como los de antes.

Van dos mudanzas en dos años y medio. Del Paseo de la Castellana a la calle Barquillo y hace dos meses, de Barquillo a las Cortes. Todo se queda pequeño muy rápido.

Tuenti es la segunda palabra emergente en Google por detrás de Fama, la segunda palabra que mayor crecimiento ha experimentado en este buscador en 2008. Según la auditora de Internet ComScore, en octubre andaba ya por los 4.654.000 usuarios únicos al mes, por encima de los 2.727.000 de Facebook. “Que una red local, de España, esté rivalizando con Facebook, da una idea de su crecimiento masivo”, explica por teléfono desde Londres Jamie Gavin, analista y portavoz de la auditora. Enrique Dans, experto en sistemas de información, bloguero y profesor del Instituto de Empresa, va aún más lejos: “El que no está en Tuenti está excluido”. Se refiere a la generación de los que llama nativos digitales. Los que tienen entre 14 y veintitantos años. A los de más de 30 años ya se les denomina inmigrantes digitales, explica Dans.

Félix Ruiz se encarga del marketing de Tuenti. Este malagueño de 26 años, uno de los cinco fundadores, sacó buen provecho de su experiencia como relaciones públicas de discotecas. Ese trabajillo que compatibilizaba con sus clases de Empresariales le dio una clave. Había que crear un sitio exclusivo. Al que la gente deseara entrar. Pero de difícil el acceso. Como un club de élite. Desde un principio, cuenta, intentó incorporar a unas mil personas de “alto poder adquisitivo”, con gran mayoría de chicas y, todo, “gente guapa”. La voz empezó a correr.

Las redes sociales estaban en fase de desarrollo cuando Zaryn Dentzel aterrizó en Madrid en 2006. “Pero vi que había hueco”, explica, “faltaba algo muy puro y fácil que recogiera la información relevante de tus amigos y con un nivel de privacidad alto”. A Tuenti sólo se accede si alguien te invita. Uno encuentra de manera fácil a compañeros de colegio, universidad o del trabajo. Si alguien cuelga una foto tuya y pone tu nombre, puedes retirarlo para que la imagen circule menos.

El analista Enrique Dans sostiene que la clave del éxito de esta red radica en que se han especializado en un país y en una franja de edad. A sus 43 años, Dans, que tiene una hija de 14 que es usuaria, afirma: “Las redes sociales son un complemento de la vida social de los jóvenes, no un sustitutivo”.

Ya hay 43 personas en plantilla. Los usuarios suben un millón de fotos al día, según los datos que facilita la compañía. La aventura que nació entre cinco amigos sigue creciendo. Ya lo anunciaba un inefable hit de finales de los ochenta que cantaba un grupo llamado Objetivo Birmania: “Uy, vaya lío, los amigos de mis amigas son mis amigos”.

Via elpais.es Article de JOSEBA ELOLA

A l’economist acabe podeu trobar un interessant article que ens fa la reflexió perquè comprar més capacitat, més rendiment, pantalles més grans, més prestacions.. Si en realitat per a la majoria d’usuaris els sobraria una configuració més austera.

L’ASUS eee 701 per exemple, amb la seua pantalla de 7″, per a molts, xicoteta, el disc dur d’estat sòlid de 8gb, per a molts, poc d’espai, però en conjunt, d’excel·lent qualitat/preu (per baix dels 200€).

Val la pena pagar la diferència per un Miniportatil amb rendiment i característiques superiors? Jo de moment amb el wifi del mòbil m’apanye.

En cap moment en pretén fer una burla a aquells qui les digueren, en la majoria dels casos són o han sigut grans personalitats que en un moment donat decidiren arriscar, fent hipòtesi sobre el que el futur ens esperava. Fent retrospectiva és quan aquestes frases ens resulten en realitat curioses, per com és hui en dia de diferent la situació i com ha canviat el món.

I ja que he començat desmentint la dels 640kb, ací altra del mateix personatge:

• En els nostres programes no hi ha ni hi haurà errades realment importants per a que un nombre considerable d’usuaris demanen que s’arregle. (Bill Gates, en una entrevista a la revista FOCUS, l’any 95)

Ara una un fet curiós d’aquell mateix any, protagonitzat per Bob Metcalfe:

Bob és conegut per ser fundador de 3com i co-inventor de l’estàndard Ethernet, com també de l’anomenada Llei de Metcalfe, la qual diu: el valor d’una xarxa de comunicacions augmenta proporcionalment al quadrat del número d’usuaris del sistema.

La profecia tecnològica però, no va ser la Llei de Metcalfe, sinó unes declaracions l’any 95 en les que afirmava:

• Internet sofrirà un col·lapse en els pròxims anys (Bob Metcalfe, l’any 95)

Tan segur estava Bob del que deia que digué que es menjaria les seues paraules si això no succeïa.. Dos anys després, durant la sisena conferència mundial del Word Wide Web, Bob es menjà la pròpia columna on estava la notícia de la seua predicció l’any 95. Fins i tot, en la conferència del 99 quan un periodista li preguntà sobre noves apostes respongué que esta vegada no anava a fer noves apostes ja que no tenia ganes de tornar-se a menjar altra columna

Vos deixe una llista en unes quantes mes..

2 de virus:

• “El problema dels virus es temporal i durarà un parell d’anys” (John McAfee (fundador de McAfee) l’any 1988)

• “Es tracta d’un mite urbà, és com la història dels cocodrils en el clavegueram de Nova York. Tot el món sap d’ells però ningú els ha vist” (Peter Norton (fundador de Norton antivirus), parlant dels virus)

Com han canviat les coses..

• “Crec que hi ha un mercat per a 5 ordinadors en el món” Thomas J. Watson, president d’IBM l’any 1950.